sábado, 31 de octubre de 2009

Curiositats lingüístiques a Palma


Aquesta vegada seré breu i sense retòrica:

La primera "curiositat": el meu professor de ball de bot mos ensenya en castellà.
La segona "curiositat": anem a matricular-nos per l'examen de Nivell D de Català i ens atenen, a POLÍTICA LINGÜÍSTICA, en castellà.
La tercera...: les falsificacions de certificats de català!

(No sabia si posar curiositats, injustícies, incongruències, contradiccions...)

I, per acabar, un detall perquè estimem la diversitat de la nostra llengua:
(‘vulva’) albercoc, albergínia, alfàbrega, bacallà, bacora, badall, badoquera, beina, bergantina, bescuit, bobina, breviari, camp, carxofa, cassola, clenxa, clivella, cony, cosa, cula, davant, esberla, esclata-sang, escletxa, esparreguera, estel, estoig, figa, flor, forn, gàbia, garriga, gatera, gatonera, gerra, hort, jardí, llonguet, lloriguera, magrana, mandarina, marjada, parrús, petxina, pixador, poma, tall, xona...

(‘penis’) allò, automàtica, banya, barrina, bec, belluguet, bocí, bolígraf, botifarra, bugia, cadernera, campanar, canari, canelobre, carall, cigala, clarinet, corn, cosa, cua, cuquet, dolçaina, espàrrec, estilogràfica, fava, fitora, flabiol, frare, fura, gaiato, gloriosa, guitarró, instrument, joguina, jugueta, lleterola, llonganissa, mànec, mànega, menuda, nap, ninot, ocell, pardal, petita, pistola, pixador, presseguer, puro, tronxo, verga...*



Aquesta diversitat de sinònims -que, evidentment, no es deu donar només a la nostra llengua- ha estat tema de conversa moltes vegades.

Ja veis que n'hi ha moltes més de les que surten normalment! (Algú li ha dit mai "esclata-sang"?)


*agafat dels apunts de Nivell D de Català, apartat "eufemismes"

domingo, 25 de octubre de 2009

La noche de Nacho



Indubtablament, divendres va ser la "noche de Nacho" i la d'Abraham i la de Manu. Ja duia mesos escoltant en Nacho, però en directe me va captivar. Res a veure en escoltar-lo a casa. Aquelles lletres, que semblaven poemes interminables, eren reforçades per la veu de l'autor que emfatitzava frases lapidants:

Y otra noche más tú querrás soñar

Pero la más pura soledad

No se cura con champán y cocaína

Un hombre del sur bajará la luz

Jugarás tu suerte a cara o cruz

Sé que suena cruel, Miss Carrusel

Pero esta es tu vida

(Miss Carrussel)


Como tú siempre decías

"Formalidad poca, pero que dure"

Como tú siempre decías


Gracias


Así es y así será

Toda mi vida

Decida lo que decida.

(Ángel simón)



Y ahora ve que el universo es un lugar vacío y cruel,

cuando no hay nada mayor que su necesidad en él.

Y encendiendo un cigarillo se comienza a torturar

y habrá cerca alguien gritándole "hágase tu voluntad"

y el "la culpa sólo en parte es mía y en parte lo es de los demás".

De lo que se trata es de morir o de matar, de morir o matar.

(Morir o Matar)




Pròxima cita: 11 de desembre al teatre de Muro, toca Abraham Boba, pianista i acordeonista de Nacho Vegas.
Molts deien que és un poc "soso" en concert, però jo diria que és el que el fa millor, perquè la força així recau en totes les cançons i, sobretot, en el seu fil de veu que viu cada frase de les lletres i hi posa el to adequat. No diria "soso", diria auster.
Aquí teniu l'article:

http://www.diariodemallorca.es/actual/2009/10/25/nacho-vegas-inunda-musica-teatro-arta/515844.html

viernes, 23 de octubre de 2009

Petites grans joies

Avui he acabat plena de pols, però amb una rialla d'orella a orella.

Tot ha començat quan he baixat al soterrani de ca sa padrina (gran cau de tresors, com el sòtil!) i he trobat, plens d'humitat, discos de vinil de l'any "catapum": un single de Queen, Status Quo... i les he rescatat i fet net, encara que estaven aferrats i amb males condicions.
Després mos hem emocionat amb munpare i hem decidit de rescatar el tocadiscos i la pila de vinils que teníem oblidats a sa cotxeria.
Au! Mumare m'ha ajudat i ha trobat una pila de com 40 discs i en bon estat. M'he passat el capvespre traient pols i dient "oh!". Ha estat com un tresor: discs mítics dels Beatles, the Doors, Janis Joplin, La Romántica Banda Local (creadors de Ràdio3), Mike Olfield, Los Manolos, Lluís Llach, La Trinca, Aute... tota una època, la dels meus pares, digne de recordar i guardar!


Ver imagen en tamaño completo Ver imagen en tamaño completo Ver imagen en tamaño completo Ver imagen en tamaño completo


Aquests descobriments m'han fet pensar una mica. Com està canviant el suport musical! Un disc de vinil significa escoltar una obra d'un artista íntegra, cançó rere cançó. Ara amb el suport digital el discs es fragmenten i escoltes, moltes vegades, només una cançó i, fins i tot, un disc amb ordre descarabutat.
Digueu-me nostàlgica, però crec que certes coses del passat no hauríem de deixar-les extingir: els discs de vinil, les polaroids, les expressions mallorquines, la "q" de Manaquior, el ball de bot, els senallons, el menjar de ses padrines, la innocència, els ametllers, la casa de cala Tuent... en sabeu més?
...ara només fris de que estigui arreglat es tocadiscs, asseure'm a sa sala i escoltar aquestes petites grans joies.

Visca la síndrome de Diògenes!


jueves, 22 de octubre de 2009

"Jaimito" se fica en política...

Abogado, señorita.
Y el tuyo, Susanita?
Ingeniero, Señorita.
Y el tuyo a que se dedica, Silvina?
Es médico, seño. ..


Y el tuyo, Jaimito? Él baila por la noche en una discoteca gay...
Cómo???? -
pregunta la maestra sorprendida.
Si, seño, baila vestido de mujer, con una tanga
de tiritas con lentejuelas,
Los hombres le dan azotitos en el trasero
y le ponen billetes en el elástico del tanga.
Luego y si se tercia ?... ,
practica el sexo oral o se hace penetrar
por algunos euros y algunas
veces se lo monta con dos o tres negros,
que es lo que mas le
gusta.
La profesora rápidamente les pide a los otros chicos
que salgan del aula, camina hasta Jaimito y le pregunta:


Jaimito, tu padre realmente hace eso?
No seño. Ahora que no hay nadie
se lo puedo decir......Mi padre es
politico en Baleares . pero me daba
vergüenza decirlo delante
de mis compañeros.... *


*Comentari a la notícia de la imputació de Munar al DdMallorca

miércoles, 21 de octubre de 2009

Un efecte dominó per culpa de testosterones

No és que me'n enteri molt de política, però la conferència de l'altre dia "El cervell i el poder: biologia en la contesa política" podria explicar l'efecte dominó que duim presenciant a tot l'Estat. Especialment a Mallorca, l' 'illa de la calma [i la corrupció]' ja té dos personatges públics, i molt públics!, imputats per casos de corrupció i malversament de diners.

Encara tindrà raó n''Adolf Tobeña* dient que, científicament comprovat, els polítics es regeixen per l'ambició, l'astúcia, la persuasió, l'audàcia, la falsedat, la manipulació i la crueltat. I, és clar, d'aquest bollit no en pot sortir gaire cosa bona.

http://hidmehard.files.wordpress.com/2009/07/obama-is-a-gentleman-sarkozy-berlusconi-arent-22401-1247156583-8.jpg
Mai he acabat de creure'm els polítics, però, tot s'ha de dir, mai he estat una entesa del tema. Però ja fa dos mesos que estic cada dia llegint les notícies sobretot de política local (però no se'n salva tampoc la trama Gürtel...) i, sa veritat, credibilitat zero. Veus els "debats" del Parlament i, realment, es basen en la hipòtesi de Tobeña: de dues rates que es barallen per un territori a un debat televisat de ZP vs Rajoy no hi ha molt.

I també estic convençuda, malauradament, que qui té bones intencions no arriba a dalt. Potser té les característiques de l'ambició, l'astúcia, la persuasió i l'audàcia per arribar a ser un bon polític; però després ve un altre que té les mateixes sumades a la falsedat, la manipulació i la crueltat. Ja sabeu qui arriba a dalt.

Idò resulta que això de ser polític ve dotat un 30% de la natura, de la biologia i, sobretot de la testosterona. El número d'hormones que té una persona condiciona el seu destí com a guanyadors o perdedors, dominants o submissos, tant homes com dones.

Evidentment, aquestes premisses han estat titllades de no fonamentades o, simplement, d'incrèdules, pels grans savis que dominen la crítica. Però l'experiment s'ha realitzat tant a rates com a peixos, tant a monos com a ximpanzés, tant a homes com a dones. I tot té el mateix resultat: quan es guanya s'augmenta el nivell de testosterona, quan es perd, es baixa.

A partir d'aquí, una pregunta molt interessant d'una oient: "Això vol dir que, partint que l'home té més testosterona que la dona, l'home sempre ha tingut més possibilitats de guanyar o dominar, no?" ... La resposta del conferenciant va ser taxativa: "és clar que és així i ha quedat demostrat durant centenars d'anys d'història". Això ja portaria a un altre debat... què n'opineu?

Jo, per acabar, destacaria el 70% restant que el condiciona la vida, nosaltres mateixos i que és, al cap i a la fi, molt més de la meitat.


* catedràtic de psicologia mèdica i psiquiàtrica de la Universitat de Barcelona. Conferència al CaixaForum de Palma, dia 19/10/09

lunes, 19 de octubre de 2009

Fet!

Abans de començar a publicar, donar les gràcies a nes senyor Miquel que m'ha donat l'empenta per a crear al blog. Com ell, imagin, era una idea que rondava i que -encara que ja havia creat el blog de Polònia- no havia donat es "Sús!".

Idò fet! Dins aquest espai, dins es meu talaiot, hi haurà moltes de les cabòries del meu dia a dia i, moltes d'aquestes, alguns de vosaltres haureu compartit amb mi. També des de la mort del fotolog, he recuperat el terme "dins es meu talaiot", i a veure si reneix i compartim paraules i vivències!

Tampoc promet constància... però s'intentarà aportar tot el que crec relevant. El talaiot ara està a Palma, per primer cop vivint a la nostra ciutat, més a prop que mai!

Bona nit!