martes, 27 de abril de 2010

Daniel Clowes, del paper a la pantalla

Benvinguts al fantàstic món de Daniel Clowes. I si dic fantàstic no és només en el sentit de "fascinant", sinó també de paranormal i inquietant. Els personatges de Clowes pertorben i t'endinsen en una altra dimensió, el que els teòrics cinematogràfics anomenen "Tercer Espai", dimensió on els personatges confonen la realitat i la fantasia, com en una pel·lícula de Lynch. Quant a aquesta pertorbant dimensió, també cal esmentar VideoDrome (pel·lícula surrealista i terrorífica alhora) on un home entra en una dimensió paranormal a través de pel·lícules "snuff-movie" VHS i qué té, fins i tot, unes reminiscències a Arrebato de Zulueta.

Però tornant a Clowes, ens deixem endur pel Tercer Espai de la mà de dues adolescents fent el pas a la vida adulta en un món fantasmal:





Un món inquietant el d'aquestes dues al·lotes antipàtiques que demostren sense pietat el seu odi envers l'entorn social i els anys que els esperen. El somni americà passat pel sedàs del nihilisme, el sarcasme, el cinisme i una gran dosi d'humor negre, sobretot a través del personatge d'Enid (Thora Birch).



Ghost world, del còmic a la pel·lícula no perd personalitat, ans el contrari, fins i tot a la pantalla s'afegeixen detalls que enriqueixen la trama i aprofiten els recursos del mitjà cinematogràfic per arrodonir encara més la història i, sobretot, construir als dos personatges.

Els personatges de Rebecca i Enid són molt forts i molt ben caracteritzats, tant que són personatges redons amb tots els seus conflictes interns fent ressò sobretot de Enid. Al còmic, en canvi, els dos personatges tenen quasi la mateixa importància i la relació entre elles és molt més ambigua i treballada. A la pel·lícula també hi intervenen altres personatges que prenen molta més importància.


Si fem un anàlisi més psicològic, afegiria que Enid és el personatge que representa la personalitat més apocalíptica, és a dir, més inadaptada i amb menys ganes d'arribar a formar part de la societat. No vol anar-se'n a viure al pis, no vol treballar i està indignada. Rebecca (Scarlett Johanson), en canvi, sí que té la intenció d'adaptar-se, no tant analítica i intel·ligent, però té la intenció de madurar. Rebecca és l'ombra de recolzament i es pot dir que els dos personatges es complementen i formen un personatge complet entre les dues parts.

Per acabar, també recoman Como un guante de seda forjado en hierro, un atre exemple a seguir de la "comicografia" d'aquest autor. A disfrutar-lo!