lunes, 18 de enero de 2010

"Where The Wild Things Are", algú s'apunta a botar damunt el llit?


Botem tots damunt el llit una altra vegada! Sempre he pensat que un retorn momentani a la infància seria la imatge del meu pare botant damunt el llit. Llit, cuna de somnis.




TÍTOL Where the Wild Things Are
ANY 2009
PAÍS Estats Units
DIRECTOR Spike Jones


Spike Jones ret homenatge als somnis de la infància a Where The Wild Things Are (Donde viven los monstruos en castellà).

-I on dius què viuen?
-Dins les nostres ments, quan hem d'escapar i tornar a ser nens.

El sueño de la razón produce monstruos... ja ho deia Goya. Els monstrues necessaris per fugir de les monstruositats quotidianes.

La imaginació inventa amics, qui no ha tingut un amic imaginari? Doncs Max parla amb les valles, amb la neu i amb els monstres, uns monstres simpàtics i físicament fantàstics, encara que amb un rerefons moral molt humà.

Tot envoltat d'un ambient gèlid i fred, un humor nòrdic i escàs, que fa falta a molts moments de la pel·lícula. Personalment, crec que fa falta una mica de dolçor a aquest carmel indie i utilitz la polèmica etiqueta perquè és la que li escau millor segons el que culturalment s'ha anat considerant així. I no només musicalment, la incomprensió, l'evació de l'existencialisme mesclat amb una innocència i afany de regnar quan només es té set anys. Uns monstres trists i dolços regnats per un nen que soluciona els problemes amb una guerra pueril, però amb conseqüències, com totes les guerres.

Where The Wild Things Are segueix el ritme musical de Juno i Little Miss Sunshine. És d'aquelles bandes sonores que quan surten els crèdits esperes a veure el nom escrit i que cerques i comences a rumiar d'on la pots treure. La música és de Karen O and The Kids, cantant de Yeah Yeah Yeahs, i Carter Burwell, que curiosament ha tengut una llarga relació de treball amb els Coen, posant música a No Country for Old Men, entre d'altres.


domingo, 3 de enero de 2010

Còmic en femení


Dones que escriuen i dibuixen (l'ordre dels factors no altera el producte) sobre dones.


Des del ja clàssic Persèpolis, he anat resseguint diversos còmics de temàtica social i que pretenen donar a conèixer el paper de la dona dins el context cultural de cada petita gran geografia. Pot ser peco de deixar-me temptar per l'exotisme d'allò llunyà, de les cultures alienes, però aquest pecat ajuda a fer una lectura comparada de la pròpia cultura.

Per mi, tot va començar amb Persèpolis. Podria, anant més enllà, rescatar na Maitena dels diumenges “al sol” del País Semanal, però considero que parlem de coses diferents.

Mujeres alteradas de Maitena dóna a conèixer les peculiaritats del món femení -des de la seva visió de l’amor al tipus de pinces de depilar que utilitzen- amb un to clarament còmic, realista i, fins i tot, una mica hiperbòlic. Podria arriscar-me a dir que té aires de Brigget Jones a l'argentina, en el sentit d'una sàtira realista de les petites neurosis diàries de les quals ens alimentem les dones.

Però tornant a Satrapi, el seu còmic és més social i compromès, allunyant-se de la intenció humorista de Maitena i reservant un humor molt peculiar, difícil de trobar en el context polèmic i conflictiu de les seves històries.

L’autora iraniana havia escrit altres obres però no m’atrevia a encetar-les després de l’unànime lideratge de Persèpolis. Sempre passa, quan llegeixes l’obra mestra d’una autora, després tens por de decebre’t de les altres petites joies. I Brodats és una d’elles. Una petita joia, curta i concentrada: un còctel d’humor, experiències sexuals femenines i la sortida de l’armari de les nostres ràncies idees sobre la dona iraniana. Des de la dona alliberada a la que no li ha vist el penis al seu marit. Aquest és el ventall de possibilitats que viu la sexualitat femenina a Iran. Brodats dura el que dura l’espera i el gaudir del te que les dones es prenen mentre els homes fan sesta. Quan elles “alliberen el cor”...

I sense abandonar la temàtica social ni la temàtica de la dona, vaig començar i acabar Luchadoras de Peggy Adam, la qual recull un tema escabrós com és el feminicidi de Ciudad Juárez. Adam segueix la línia o la tendència actual de temàtica social femenina que enceta l’iraniana Satrapi, però més per estètica que per estil narratiu. La línia gràfica ens recorda directament a Satrapi, també per coetaneïtat, és clar, però Adam té una narrativa molt més directa i sense els trets humorístics de l’iraniana. Luchadoras s’endinsa de ple en el conflicte, entra dins la casa d’una víctima i d’una cosina d’una víctima: et relata la realitat de primera mà. Aquesta història real, o podríem dir històries reals –un tema tractat també a 2666 de Bolaño-, t’obliga a desacomodar-te de la seguretat que els avenços en la condició de la dona ha adoptat en la nostra societat. Ciudad Juárez és el punt d’inflexió dels mil masclismes. I Luchadoras és una de les finestres per les quals pots veure com viuen –o sobreviuen- el dia a dia les dones dins una ciutat d’estructura social misògina.


A banda d'això, també m'ha arribat a les mans Fun Home, d'Alison Bechdel, l’autora irreconeixible de Unas bollos de cuidado. Però això sí que és un altre tema: una autobiografia de pinzellades psicoanalítiques que es mereixeria una ressenya apart i, de passada, una segona lectura.



Llista de dones creadores de còmic* de l'exposició Mujeres creadoras en el mundo del cómic a Madrid:

• Allison Betchdel (1960, USA)
• Paige Braddock (USA)
• Elena PuntoG: Elena Guardia (1978, España) y Mª Ángeles Cabré (1963,
España)
• Rosa Navarro (1977, España) y Gemma Arquero (1974, España)
• Phoebe Gloeckner (USA)
• Debbie Drechsler (1953, USA)
• Claire Bretecher (1940, Francia)
• Julie Doucet (1965, Canadá)
• Maitena (1962, Argentina)
• Jessica Abel (1969, USA)
• Marjane Satrapi (1969, Irán)
• Aniel (1977, España)
• Rosalind B. Penfold (Canadá)
• Helene Bruller (1968, Francia)
• Nani Mosquera (1968, Colombia)

Ampliable!


*LINK del dossier de l'expo Mujeres creadoras en el mundo del cómic:
http://portal.uam.es/portal/page/portal/UAM_ORGANIZATIVO/OrganosGobierno/VicerrectoradoInfraestructuraProm/Institutomujer/novedades/encuentros/Dossier%20y%20detalles%20t%E9cnicos%20Mujeres%20creadoras%20en%20el%20mund.pdf