Tot ha començat quan he baixat al soterrani de ca sa padrina (gran cau de tresors, com el sòtil!) i he trobat, plens d'humitat, discos de vinil de l'any "catapum": un single de Queen, Status Quo... i les he rescatat i fet net, encara que estaven aferrats i amb males condicions.
Després mos hem emocionat amb munpare i hem decidit de rescatar el tocadiscos i la pila de vinils que teníem oblidats a sa cotxeria.
Au! Mumare m'ha ajudat i ha trobat una pila de com 40 discs i en bon estat. M'he passat el capvespre traient pols i dient "oh!". Ha estat com un tresor: discs mítics dels Beatles, the Doors, Janis Joplin, La Romántica Banda Local (creadors de Ràdio3), Mike Olfield, Los Manolos, Lluís Llach, La Trinca, Aute... tota una època, la dels meus pares, digne de recordar i guardar!
Aquests descobriments m'han fet pensar una mica. Com està canviant el suport musical! Un disc de vinil significa escoltar una obra d'un artista íntegra, cançó rere cançó. Ara amb el suport digital el discs es fragmenten i escoltes, moltes vegades, només una cançó i, fins i tot, un disc amb ordre descarabutat.
Digueu-me nostàlgica, però crec que certes coses del passat no hauríem de deixar-les extingir: els discs de vinil, les polaroids, les expressions mallorquines, la "q" de Manaquior, el ball de bot, els senallons, el menjar de ses padrines, la innocència, els ametllers, la casa de cala Tuent... en sabeu més?
...ara només fris de que estigui arreglat es tocadiscs, asseure'm a sa sala i escoltar aquestes petites grans joies.
Visca la síndrome de Diògenes!
5 comentarios:
Encara que avui ja no sigui molt habitual, a jo de tant en tant m'agrada agafar un CD, posar-lo a la torre i escoltar-lo tot, amb el llibretó a les mans i seguint les lletres... el que havíem fet sempre, vaja!
Jo també vaig poder rescatar els antics vinils de mon pare (a més d'altres que ni sabem d'on han comparegut!), també més o menys de la mateixa època: Beatles, Queen, Dire Straits, Supertramp, Led Zeppelin, en Moustaki, n'Olfield, en Serrat... artistes que, de fet, a mi m'agrada bastant escoltar i, per sort, el tocadiscos funciona la mar de be!
Els àlbums de fotografies!
Els contes de fades!
Les plomes per escriure!
Els quaderns amb ratlles!
I aquella olor de record que tenen els llocs plens de pols...
Que no es perdin, si us plau!
Els camins sense asfaltar,
Les vies de tren abandonades,
L'olor de terra banyada quan plou,
El romaní de la muntanya,
El foc a la ximenea
La camilla amb el braser, encara que sabem qui no la vol veure,
...
Subscric el comentari de na Bel, i hi afegesc, en general, l'olor de Mallorca, que va desapareixent a mesura que augmenten els quilòmetres d'autopista (que fan mal a la vista).
Val a dir, a favor teu, que ara hi ha molts d'artistes que també treuen els seus treballs en vinil; deu ser que pensen com tu!
totalment a favor... no només tenc per costum escoltar els àlbums sencers i en l'ordre de cançons original(encara que sigui en digital -potser per això no m'acaba de convèncer Spotify-), si no que quan un disc em toca la fibra me l'intent comprar en vinil. De fet el suport que sembla tenir els dies contats és el compact disc!
Publicar un comentario