martes, 17 de noviembre de 2009

Frederik Peeters, de rinoceronts i altres invencions


PÍLDORAS AZULES
Frederik Peeters
Any: 2001
Colecció: Sillón Orejero

Editorial: Astiberri Ediciones

També és interessant comentar un llibre que pot ser fa un any que has llegit, desempolsegar les quatre pinzellades que recordes i, sobretot, la impressió general que et va deixar. Tenc records opacs, però tenc una idea clara: me va agradar molt i el vaig devorar.

La història autobiogràfica tracta el dia a dia compartit amb la Sida, real i realista, sense adulterants. Frederik relata en primera persona el seu conviure amb Cati i el seu fill petit, tots dos amb la mateixa malaltia, la Sida. Per tant, en aquest cas el protagonista i transmissor de la història no és l'afectada, sinó la seva parella, Frederik. Així, la identificació amb el protagonista és molt més potent , ja que el 'no em passarà mai a mi' moltes vegades limita l'empatia i només et provoca consol i tolerància. Però com seria viure i conviure la síndrome? Un amor amb preservatiu, estimar amb protecció? Frederik té la resposta: un enorme rinoceront en el sofà de casa.


Intimista i personal, desfà tòpics i prejudicis i combat el rinoceront, així com Sant Jordi va enfrontar-se al drac per la princesa. Perquè l'enorme rinocert que s'interposa entre la relació als seus inicis, és, en vera, una invenció de la societat, un animal majestuós amb molta presència, però no deixa de ser engrandit per capes i capes de folres d'ignorància i desconeixença.

La visita al metge és el punt clau d'aquest desvestir de folres. No us desvelaré les seves paraules i tampoc seria possible fer-ho de la mateixa manera que ho fa l'autor. A més, és la resposta que trobareu a qualsevol metge, els rinoceronts no tenen lloc dins les consultes.

Metàfores com la del rinoceront són petites joies que us trobareu entre pàgines, així com la barca-sofà de la coberta. Qui no ha convertit mai un llit o un sofà en una barca d'intimitats?


I, com diuen a les pel·lícules, vuit anys després...


Una visita a Norma Còmics sempre és perillosa. L'última vegada que vaig anar-hi, vaig poder resistir la temptació de moltes possibles adquisicions, però no de Dándole Vueltas, una portada amb unes coincidències massa similars a Píldoras Azules: "Oh, és el de Píldoras Azules". No vaig poder resistir-m'hi.

Dándole vueltas és un recull d'historietes curtes: com un llibre de relats curts però en còmic. Durant les meves consultes a la Santa Wikipèdia, m'he donat compte que he passat del primer llibre al darrer. Com si conegués una persona des de petit i després la topés pel carrer (en aquest cas el carrer Nuradunna de Norma Comics) i m'actualitzés els vuit anys passats entre cerveses, un resum antològic de les seves destresses!

Això és Dándole vueltas. I el mateix autor ho explica a la primera pàgina, us transcriuré unes frases referents al perquè de la no correcció o millora de les historietes més antigues i en una selecció amb un embut de forats amples:

"[...] es como la historia de la silla coja. Se empieza por serrar un poco un pie, luego otro poco de otro y al final, nos encontramos con el culo en el suelo. Así que decidí dejaros mi silla tal cual era, un poco descuajaringada, es verdad, pero con las patas originales."

Quant a la forma, hi trobem una evolució del blanc i negre de pinzellades simples al color i a uns dibuixos més elaborats. Els primers dibuixos em recorden a Píldoras Azules i és on reconec més a l'autor que havia llegit un any abans. Però també trobem històries amb uns traços propis: una història de hòmens primitus dibuixada amb un traçat "primitiu", unes línies més despreocupades, abundants però no detallades que caracteritzen molt més la història.

La meva sorpresa del contingut és trobar-me amb històries protagonitzades per personatges molt obscurs, freds i, majoritàriament, suïcides o amb pensaments violents i apocalíptics. Podria dir que hi he trobat unes reminiscències a les històries dels germans Coen.

L'el·lipsis de vuit anys m'ha passat factura i m'ha costat reconèixer l'autor de Píldoras Azules a moltes històries. Així hi tot, hi ha històries memorables i molta crítica a la societat i història social de Suïssa, d'on l'autor prové. I aquestes crítiques es poden extrapolar a moltes altres societats, és clar. Llegint opinions d'altres blogaires, he recordat la història "El país de la felicidad", on he vist reflectit terres molt properes...

Hi trobareu una miscel·lània de gèneres i personatges, cosa que demostra la versatilitat de l'autor.

En conjunt, ho he considerat com una empenta per anar a la recerca d'aquests vuit anys. M'han faltat cerveses al carrer Nuraduna!


7 comentarios:

Francina dijo...

:)

Que per cert, encara tenc es teu exemplar per aquí! a veure si ara quan torni te'l duc.

Ara mateix tenc una llista llarguíssima de còmics interessants des que m'han xerrat a classe, es problema és que també tenc una llista llarguíssima de pel·lícules i llibres i no tenc temps per tot (i no serà perquè no en tengui, de temps).

Tenc (sa cosa va de tenir) ganes de veure't. Quan facem una cervesa al carrer que sigui t'explicaré altres reflexions comic-cinèfiles que m'han recordat es teus comentaris!

paulagirart@gmail.com dijo...

@Francina, gràcies pel teu comentari, m'ha encantat.

Propòs una cervesa al carrer Nuraduna i una visita a Norma Còmics quan venguis.

Una besada enorme!

Miquel dijo...

...i és que saps que n'hi ha de coses interessants per llegir!! Per quan me torni peguar la brusca del còmic, m'apunt aquest autor!

Per cert, "hòmens"??

paulagirart@gmail.com dijo...

M'has pillat Miquel, després d'una recerca, he vist que ha estat influència lleidetana! per tant, incorrecte amb la nostra varietat geogràfica (ha sonat ben freak això!)

mira que ets miraprim ;)

besades!

(te'l deix quan vulguis!)

Murri dijo...

Oh! Norma Còmics! jeje. I tornarem? D'aquest Píldoras azules, ja me'n vas xerrar i me va fer ganes, a veure si me'l llegeixo aviat! (ara me n'has fet venir més).
I ah, les cerveses al carrer Nuraduna les farem ben aviat! (després del meu cafè amb llet matinalíssim, jeje).
ens veiem d'aquí a una setmana!

murri dijo...

coi, tant parlar de pronoms i poso un "hi" sense "h". Rectifico: hi tornarem?
ara sí.

Anónimo dijo...

Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.

- Daniel