Borat vs Brüno, tot allò política i socialment incorrecte

Quan acaben, la reacció és un "Sense comentaris". Realment, aquestes dues pel·lícules superen els límits d'allò "correcte", "normal", "paranormal" i fugen de qualsevol ideologia o judici. Impossible imputar-les com a homòfobes, masclistes o racistes perquè estiren aquests extrems trencant l'elàstic i, així, l'hipèrbole i la subnormalitat impossibilita jutjar els actes d'aquestes curioses criatures que són Borat o Brüno.

Les dues pel·lícules utilitzen el recurs cinematogràfic del fals documental. Entre la improvisació i allò planejat, entre la realitat i la ficció. Un gran recurs per fer una pel·lícula així. L'intèrpret, Sacha Baron Cohen, repta la societat americana a moltes situacions límit i les exposa en un context que sobrepassa la vergonya aliena.

Sacha Baron Cohen va començar a ser conegut pel personatge Ali G el qual interpreta un cantant de rap, personatge de ficció d'un show de televisió que posteriorment triomfa amb la pel·lícula. Com els personatges que inventarà a continuació, Ali G, Borat o Brüno no són més que l'excusa més riure-se'n de la societat a través dels tòpics i temes tabús més controvertits: l'antisemitisme, el masclisme, la misogínia, l'homofòbia o el racisme.

A Borat, el protagonista es fa passar per kazakh i la crítica americana provocada pel xoc de cultures és un recurs recurrent, però no tant il·limitat com el que utilitza Sacha Baron Cohen. Una crítica a la imbecilitat adolescent americana, a la religió i tot provocat pel fil conductor de trobar a Pamela Anderson, icona de perfeccionisme estètic femení.

Direcció: Larry Charles.
País: USA.
Any: 2006.
Duració: 84 min.
Gènere: Comedia.
Interpretació: Sacha Baron Cohen (Borat), Ken Davitian (Azamat).

Borat és la culminació de l'antisemitisme, el racisme i el masclisme, evidentment, des de la sàtira. Però, així i tot, no va escapar de la polèmica: prohibida a Rússia, Kazakhstan va enviar una carta a la HBO perquè acomiadessin al responsable de donar aquella terrorífica imatge a Kazakhstan, perillós també per la desconeixença d'aquest país, el qual molts ara coneixem gràcies a Borat i, és clar, no en tenim molt bones referències... Però començant perquè ell mateix és jueu no ens podem prendre enserio cap dels seus judicis. Aquí tenim la seva escala jeràrquica per fer-nos una idea: "Déu, Home, cavall, ca, dona, rata i aquells bitxos petitets que van per enterra".

Brüno segueix els mateixos esquemes que Borat. I la pregunta és: és possible pensar (i fer!) una pel·lícula així?

Direcció: Larry Charles.
País: USA.
Any: 2009.
Duració: 83 min.
Gènere: Comedia.
Interpretació: Sacha Baron Cohen (Brüno), German Hammarsten (Ludz).

Brüno reuneix tots els tòpics dels homosexuals i, a més, amb trets de nazi en contra del que no sigui estèticament correcte. La recerca de la fama a L.A. l'impulsa a convertir-se en heterosexual i rumb en aquest difícil viatge passa unes situacions per on l'homofòbia és el context més habitual.

El mètode és el mateix per a les tres pel·lícules, però anim a seguir la trilogia i, sobretot, preparar-se per una dosi moooolt exagerada de vergonya aliena!